«El propòsit d'aquest treball és l'anàlisi de determinats canvis, al llarg de l'evolució històrica de la societat tardo-medieval, envers l'escatologia -la mort, el judici de l'ànima i la vida futura- i canvis mentals i ideològics -també relacionats amb les mutacions de la iconografía- condicionats, tanmateix, per una doctrina fòssil» (p. 7). Así, la escritura se identifica como símbolo de la ley o de la sabiduría de Dios y se convierte en un instrumento de comunicación con el más allá. A través de la predicación es posible la transmisión al pueblo, mediante la oralidad, de este tipo de discurso. El autor maneja sermones catalanes y castellanos de Vicent Ferrer, otros anónimos, las llamadas Cartes caigudes del cel y también las cartas infernales, los milagros (Berceo y Alfonso X), la literatura latina, Juan Ruiz, D. Juan Manuel, Francesc Eiximenis, Miquel Pereç, Jaume Roig y una amplia relación de textos medievales ibéricos.